La nova llei de l’avortament acaba de passar per Consell de Ministres. S’engega així un procés legislatiu que vindrà a regular diferents qüestions relacionades amb la condició femenina. No entraré en el gruix de la proposta de llei però sí que em vull fixar en dues de les qüestions que s’han encetat amb aquest nou text. Per una banda, la qüestió de les baixes regulades per a dones amb processos menstruals molt dolorosos; per l’altra, l’eliminació de l’IVA als productes d’higiene femenina. Un i altre tema han posat damunt la taula un aspecte de la quotidianitat de les dones que marca la seva vida, des de tots els punts de vista: la menstruació. Un tema encara tenyit de tabús, de supersticions, de rebuig social, de fotenda, de complexos i de problemes diversos de salut. I ja era hora que en parléssim obertament! Les dones ens passem la major part de la nostra vida amb la regla i els seus derivats!

Em flipa que els homes opinin sobre el mal que ens provoca o no la menstruació, sobre el dolor que impedeix la feina habitual de moltes treballadores… De ver? Durant molts anys he patit i encara patesc les conseqüències de regles doloroses. I per la possibilitat d’un abús de la norma (com en tantíssimes altres) s’ha d’impedir a dones que realment ho necessiten una mesura que és del tot necessària?

Sembla que l’IVA de productes femenins finalment no es treu (de moment), i això manté una injustícia que fa que l’accés a aquesta primera necessitat segueixi essent massa car. Incomprensible… En fi, que menstruar i ser dona segueix essent opinable des de tots els àmbits, tenguin o no fonament empíric en la qüestió…