«Era millor abans!», un petit llibre no traduït a cap llengua hispànica, l’escriptor i filòsof francès es pregunta per què sentim nostàlgia de temps passats malgrat que eren objectivament pitjors. Veiem com a Espanya incomprensiblement encara hi ha gent que enyora l’època galdosa, repressora, puritana, dictatorial, masclista, impresentable    i vergonyosa del franquisme.

En l’altre extrem sentim com es reivindica una Segona República molt bonica en els seus ideals, però desastrosa en la pràctica amb violència i crims dels extremistes de dreta i esquerra, cremes de convents i crides a la revolució violenta per part dels partidaris de l’anarquisme i el comunisme, una ideologia aquesta darrera que Antonio Escohotado ha definit amb poques i precises paraules: «un conte de fades amb cent milions de morts».

Els científics expliquen la nostàlgia dels temps passats pel fet que es tractaria de l’enyor de la nostra joventut quan teníem més energia i hormones i les emocions eren més fortes. A    més la memòria ens fa el favor de guardar els bons records i oblidar la majoria dels dolents. Tal vegada, per això el cantant Jaume Sisa afirma que les remembrances són la millor droga que ha existit mai. I és ben ver, en el calaix de la nostra memòria qualsevol nit pot sortir el sol.