Apareixen sovint pintades a parets i murs d’arreu, obra de grafiters. Alguns consideren que poden tenir el seu què; altres diran que ‘embruten’. Al Disseny Hub de Barcelona es pot veure fins a mitjan març una exposició «no autoritzada» d’un famós i misteriós autor de graffiti britànic, anomenat Banksy, una signatura rere la qual qui sap qui s’amaga. Persona o col·lectiu, el cas és que Banksy s’associa a la dissidència i a la provocació. «The art of protest» es diu la mostra, que conté més de 70 obres procedents de col·leccions privades i que es va estrenar a Moscú el 2018 i està fent una gira mundial des de llavors. Banksy, o qui sigui, en sol fer de grosses quan visita una ciutat. Ho fa d’amagat, no sia que el tanquin a la presó per aplicar-se a espais improcedents o per amenaces al statu quo, com als rapers Valtonyc i Pablo Hasél. En els murals de Banksy apareixen rates icòniques, amb les quals denuncia la podridura del sistema. A Espanya, amb governs històricament tan empeders de clavegueres d’Estat, aquestes rates potser durien mascareta amb els colors de la bandera.

La peça de Banksy més bona de reconèixer pot ser la del manifestant que tira un ram de flors com si es tractàs d’un còctel molotov o la d’aquella filleta que obre la mà amollant un globus en forma de cor, com qui deixa fugir la darrera esperança en la humanitat. Les contradiccions del nostre circ mediàtic que és la política, que trobam denunciades en el «bla-bla-bla» de Greta Thunberg davant la buidor dels acords de Glasgow sobre el canvi climàtic, també hi són en el mateix món de l’artista. En sortir de l’exposició, passes pel marxandatge i trobes imatges de Banksy decorant tasses, calendaris, jocs de cartes, pòsters, tot a partir set o dotze euros. Banksy creu que «no podem fer res per canviar el món fins que el capitalisme s’enfonsi». El meu amic des Migjorn diu que el capitalisme en té per vuit anys a tot estirar fins que sobrevengui el gran enderroc. «Mentrestant -continua Banksy-, hem d’anar tots a comprar per consolar-nos». Si despús-ahir hem vist un Black Friday, d’èxit esperançador cap a les vendes de Nadal, l’estiu que ve ens visitaran més creuers que mai. Amb més o manco covid, que aquest ha vingut per quedar amb nosaltres. L’abisme és a prop i el món hi progressa inexorablement.