Fa uns anys que està instaurat, però fins ara no li havia dedicat prou observació. Aquestes vacacions he analitzat el postureig, el concepte de moda que tracta -sobretot- d’aparentar felicitat. Costa distingir entre el presumir de tota la vida, i relacionar tot el que estàs fent amb clares dots d’exhibir-ho. Perquè hi hagi interès en la publicació, s’ha d’embellir cada moment amb el filtre adequat, posar-hi música, relacionar l’instant, crear la història... fugir de la clàssica foto d’abans. Fis i tot, hi ha una cançó d’estiu, el videoclip «Mos grada el postureo» de Lo Pau de Ponts.

T’ho trobes a ciutat, a la platja, en un restaurant, i n’hi ha de moltes castes: gastronòmic, meteorològic, festiu, amistós, romàntic, esportiu, familiar, cultural... i viatger. Una altra qüestió important són els hashtags, com més millor, i s’ha d’acompanyar la foto amb: #talaiòtic #reservabiosfera #turquesa #patint #bonavida #mediterràneament #tradició. Tot allò que impliqui fer-se l’interessant i que transmeti que és impossible estar més feliç que tu. I t’adones que la vida és el que passa i el que fem forma què passa

A l’àmbit polític, també. Cada dia hi ha més el fet de vendre l’increïble patrimoni històric, cultural, comercial i paisatgístic que atresorem, que la vertadera gestió d’aquest potencial que ens ompli d’orgull i benestar a tots els ciutadans.

El cas és que a l’agost tot l’agradable s’encomana, i els somriures sempre fan somriure.