El document que em reconeixia Servei Essencial m’inspirava responsabilitat. Era la justificació davant les autoritats per poder circular pel carrer, operativa com el personal sanitari, serveis de neteja, transport, o d’abastiment alimentari. Un moment destacat en la història. Tancats, i la nostra salut en mans de la investigació i d’una possible vacuna. I ara que la tenim, hi ha una part del personal fonamental que la rebutja.

Salut i Benestar Social de la majoria de CCAA endureixen els protocols als centres de gent gran, salut mental i d’atenció a persones amb discapacitat, exigint certificats o test d’antígens a les visites i més PCR al personal que no s’hagi volgut vacunar. Als Serveis Jurídics hi ha debat sobre l’obligatorietat de la vacunació, que conclou un concís «no es pot fer». Però es podria trobar la manera a través de les revisions mèdiques de les empreses, voluntàries excepte per a determinats sectors on és indispensable constatar la salut, com es fa amb un xòfer o bomber.

Els quotidians creiem que hi ha certs oficis on els drets individuals i el bé col·lectiu xoquen de ple, i més encara si el sector d’atenció són persones vulnerables. Per açò, feu tantes PCR com considereu, i aneu introduint qualsevol variable que sigui necessària per a la seva protecció. Si la negativa a vacunar-se disminueix o perjudica en qualsevol sentit la seva qualitat de vida, no passeu cap pena, inicieu expedients d’ineptitud sobrevinguda.