Durant el confinament, semblava que no volíem tornar a créixer com en crisis anteriors, amb els sol i platja i els creuers. Però, de nou, hem aparcat el debat, omplim terrasses a vessar i tenim frissera per recuperar l’economia. Ara el discurs és que preferim el turisme de qualitat. A part dels nacionals, són europeus: italians, francesos, països nòrdics, alemanys... els qui tenen una cultura molt semblant a la nostra quan viatgem. Visiten llocs, tasten la cuina, i s’interessen pels costums. També ho critiquen tot.

Massa vegades, la gestió de la qualitat rellisca, és fàcil de visualitzar, però molt difícil de posar en pràctica.

En Guiem Sancho, Rafel Munar, Margalida A Mas, Pep Juan i Tòfol Garau són repetidors. Embarquen les seves bicis fins Ciutadella, agafen un bon hotel, lloguen una furgoneta per a traslladar-les a d’altres pobles. Tornen una vegada i una altra per fer BTT. Es declaren enamorats de sa roqueta i han allargat les lloances a l’àmbit sanitari. L’altre dia, en arribar, en Tòfol va patir un infart. En 10 minuts l’ambulància el va atendre i traslladar al Mateu Orfila i després a Son Espases. Es recupera favorablement. Estimen Menorca.

Per açò, els quotidians, no volem un turisme de tot inclòs, ni tampoc de Rolls Royce. Senzillament, que ens valorin, i també mirar en altres direccions: noves indústries, agricultura de proximitat, gestió cultural pròpia, producció ecològica, etc. Si no, ens enfonsarem un poc més.