Aquest article ha estat el guanyador del premi Andrés Casasnovas del diari Menorca. A la imatge, el seu autor, Pep Pelfort al rebre el guardó en el transcurs de la gala celebrada al teatre principal el passat 14 de gener. | Gemma Andreu

Com que en coses del menjar es pot resistir tot, excepte una temptació, aportem el  nostre tuit de sorra a l’actual distopia gastronòmica, conscients del mal que fa l’algoritme  de Google a la història de l’alimentació i a la diversitat. L’antiutopia que porta anys  cuinant-se es convertirà en realitat aquest any. És temps de cuiners mediàtics,  influencers, bloguers, hashtags, podcasts, programes de televisió de cuina, restaurants  basats en els plats d’èxit de TikTok i dietes màgiques. Tanmateix, quan més es parla de  cuina, dieta i alimentació, és quan pitjor es menja i cuina. Això sí, tot es fotografia i tot  es «comparteix». Un estrany concepte de compartir. S’alimenta en realitat el propi ego,  enlloc de fer-ho al món que passa fam. Així, l’any que comença veurà l’eclosió definitiva  dels següents gastropecats capitals:

1. Serà l’any definitiu de les receptes cuquis. Només tindran interès culinari els plats que  quedin bé a Instagram i, molt especialment, els aptes per fer #foodfie, neologisme que  defineix un selfie menjant, paradigma del narcisisme caníbal. Oblideu-vos dels plats de cullera, que no hi ha filtre que els millori. El ritual de la foto prèvia es convertirà en la  nova manera de beneir la taula.

MENORCA. GASTRONOMIA. Premi Andrés Casasnovas 2023. Una distopia gastronòmica. Els 7 gastropecats capitals de Menorca 2023

Diversos estudis ja subratllen que l’èxit dels restaurants  dependrà del nombre i qualitat d’aquestes fotos, l’únic objectiu de les quals és provocar #ENVEJA. Cada vegada més plats acabaran amb la lletra «I» per semblar japonesos i rimar  amb tataki. Els carpetovetònics que s’hagin quedat en aprendre a dir «mandalena de  prust», ja es poden oblidar de practicar amb «cupcake de youtube»: poden passar  directament al «#Tiktokcake». Els gastrònoms passaran a ser photofoodies o foodigers  amb el lema «la vida és el què passa mentre penges el què menges a Instagram»;  tanmateix, ja no caldrà menjar-ho ni olorar-ho, amb gust i olfacte anestesiats. La moda  la marcaran aquests nous adultescents, capaços d’afirmar que els jeroglífics egipcis  anticipaven els emotis de whatsapp abans que els Simpson. Tots els cuiners es centraran  en fer plats bonics, cuquis, a la recerca del trending i les cartes ja s’escriuran directament  amb #hashtags. La coca bamba per berenar es vendrà a Tiffany`s. Finalment, sopes  Campbell, vendrà la versió autèntica de l’oliaigua.

2. Per empatia amb la gent que realment pateix, la tribu urbana dels Neurodietètics i  Ecoansiosos, s’apuntarà a consumir alguna cosa SENSE o a cercar incansablement quina  és la seva al·lèrgia alimentària, com més misteriosa millor. Suggerim al·lèrgia a la quinoa  texturitzada per fer camot vegà o hipersensibilitat a la sal marina amb sodi. La notícia  publicada a El Mundo Today segons la qual un nen rebutjava el pit de la mare per haver  vist un estudi sobre la lactosa aparegut a Facebook, es convertirà en realitat. S’obriran  Descafès, Lleteries d’Omega3 i civada, Sojacarnisseries, Bodegues Abstèmies,  Cansaladeries Veganes, Forns de pa lliures de farina i Benzineres sense gluten. Les  avellanes de Sant Joan hauran de dur totes un adhesiu amb la icona d’al·lèrgia als fruits  secs. Triomfarà la maonesa sense ou, ni oli d’oliva, ni sal ni llimona, només amb additius  i xantana.

MENORCA. GASTRONOMIA. Premi Andrés Casasnovas 2023. Una distopia gastronòmica. Els 7 gastropecats capitals de Menorca 2023

Als llocs turístics, es posarà de moda la paella sense arròs, robat pels xoriços  urbanístics que posaran com a excusa a Jamie Oliver i la seva versió; tanmateix, serà molt  criticada pels valencians per tractar-se de «coses sense arròs». La secció gastronòmica de  la RAE, després de quaranta anys d’estudis, redefinirà el diccionari amb tots els termes  actualitzats (p.ex: Pollastre: Massa blanquinosa de pinso i antibiòtics amb forma  d’emoticona del WhatApp; Salmó: Pollastre de granja aquàtica ataronjat en forma de  peix tenyit amb carotens). Es vendran coques de sofrit sense massa, però el doble de  cares que un sofrit. L’intent de vendre aigua com a cervesa sense cereals, ni alcohol ni  llúpol fracassarà perquè «el mercat encara no està prou madur». Els danys col·laterals  d’aquesta tendència, tot justificant que les coses «sense» siguin més cares per la feina de  posar i treure, seran l’ús dels ingredients descartats: augment de begudes energètiques  amb cafeïna, cremes antiedat amb gluten i hialurònic, increment al carrer de les  botilades d’alcohol pur sense coses per aromatitzar (es vendrà com el retorn del vodka),  venda massiva de la lactosa caducada i sobrant a l’Àfrica i Xina (on per raons d’evolució  genètica amb manca de ramaderia, la intolerància a la lactosa afecta més del 90% de la  població). Totes les calderes seran sense llagosta per la llei de maltractament animal. Ciutadella durà el seu pleonasme al límit, anomenant als flaons, formatjada de formatge  amb formatge formatjat. L’alliberament de la #GOLA que Flandrin descriu com a clau pel  naixement de la gastronomia com a tal, assolirà la perfecció cristiana incorporant la  penitència abans d’hora consumint «sense», sublimant el remordiment i, pels més  creients, les dietes acordió o abstinències neoquaresmals intermitents.

3. El gastrònom Curnonsky, autor de la perniciosa frase «les coses han de tenir gust del  què són», serà finalment superat per la visió neoplatònica i postmoderna segons la qual  l’important és la forma i no la matèria. El producte en sí, el noümen del gust, ja no tindrà  cap interès, perdut en canals de distribució misteriosos i l’apocalipsi de les E- i el  glutamat monosòdic. En un procés inexorable des de la invenció de la màquina de tallar  pernil, el nom dels menjars només farà referència a l’aspecte, amb un vague record del  seu origen mític, com en el cas de les salsitxes de soja o les hamburgueses de llenties. Es  crearà una sobrassada halal 100% Aglà, elaborada només amb aquest fruit gelatinitzat  amb algues i cuscús. Pels puritans que es molestin amb la concupiscència de les  escopinyes de Maó, seran substituïdes per una esferificació d’oli de ricí i silici, dignes  d’un festí de Babette. S’estudiarà seriosament l’elaboració de «Judías Xuetes» kosher que  no hagin tingut contacte amb mà femenina. El gastrocientífic alsacià Hervé This  promourà una xucrut amb aroma de col «note à note» (només amb partícules de sabor) amb embotits vegetarians que serà copiada a Menorca per fer un cuixot amb col amb  sang de xia, incrementant encara més el seu preu prohibitiu pels nadius sud-americans. Paradoxalment, es posarà de moda un torró revolucionari fet a base d’ametlla. Poques  heretgies seran permeses per la #IRA de l’integrisme dietètic i ecohipòcrita, reflectit en  programes televisius amb innovadors i sorprenents crits a les cuines.

MENORCA. GASTRONOMIA. Premi Andrés Casasnovas 2023. Una distopia gastronòmica. Els 7 gastropecats capitals de Menorca 2023

4. L’#AVARÍCIA sense control permetrà a la indústria alimentària robar-nos  definitivament totes les paraules per buidar-les de significat. Les etiquetes de casolà,  artesà, sostenible i solidari només les empraran marques amb un volum de negoci   superior als 1188 milions de dòlars trimestrals. La fusió definitiva de la indústria  alimentària amb la farmacèutica permetrà posar la bena abans que la ferida. Gràcies a  això, els aliments precuinats ja portaran de regal pastilles de vitamina C per compensar  l’absència de producte fresc. De la mateixa manera, totes les capses d’antibiòtics  regalaran un iogurt de la mateixa multinacional per regenerar la destrucció de la flora intestinal que provoqui. Un cuiner creatiu aconseguirà esferificar puré d’ous d’esturió. A  Menorca es posarà una placa del kilòmetre 0, a l’estil de la Puerta del Sol, per indicar on es troba realment aquest misteriós kilòmetre: al polígon industrial de Maó, avinguda  Europa, entre un concorregut supermercat i una hamburgueseria d’àpats feliços.  Inclourà el lema: «Tot el producte és local (en algun lloc del món)». Tots els productors  llistats a Agroxerxa, es passaran a la marca Hisendat. Seran tendència les gambes vermelles populistes, sense cap. Les noves experiències gastronòmiques per allargar la  temporada inclouran tastos a cegues de conservants pels caps negres descartats, tastos verticals de pans de benzinera i immersió laboral en condicions d’explotació per donar valor al producte. A l’aeroport es començaran a vendre els nous típics productes locals  de Menorca: sushi, kebab, pizza i tacos. L’IPC obligarà a reanomenar la clàssica recepta  com a Albergínies mig plenes.

MENORCA. GASTRONOMIA. Premi Andrés Casasnovas 2023. Una distopia gastronòmica. Els 7 gastropecats capitals de Menorca 2023

5. L’ús de productes alimentaris en cosmètica i viceversa, provocarà acusacions de  competència deslleial. El Mercat des Peix, amb les limitacions europees de pesca, començarà a vendre cremes per fomentar la #LUXÚRIA amb àcids Omega 3, amb l’excusa que s’extreuen del peix blau. Les farmàcies contraatacaran regalant sardines amb els preservatius. Alguns consumidors, confusos, acabaran menjant xampú amb kiwi,  maonesa pels cabells i bevent sabó de civada. Un hacker atacarà amb un virus totes les neveres intel·ligents encarregant la compra automàtica d’ostres i xampany, arruïnant  moltes famílies, però augmentant la taxa de natalitat.

MENORCA. GASTRONOMIA. Premi Andrés Casasnovas 2023. Una distopia gastronòmica. Els 7 gastropecats capitals de Menorca 2023

6. Animat per l’èxit anterior, el hacker prendrà el control de totes les Thermomix de  Menorca connectades a internet provocant que tots els oliaigues bullin, destruint així la  seva essència. La #PERESA per desconnectar-les obligarà a canviar la dita «Tranquil·litat  i oliaigua» per «Estres i sopa bullida». Per vessa d’anar a comprar més lluny,  l’hamburgueseria citada del polígon rebrà la segona distinció Slow Food de Menorca,  gràcies a comprar-ho tot als vesins. Menorca rebrà finalment una estrella Michelin pel  restaurant de l’Hospital Mateu Orfila, gràcies a les seves excel·lents mesures higièniques,  l’ús de mascareta del seu personal i l’estricte control dietètic dels àpats servits als seus  clients. La rotonda de Rafal Rubí es reconvertirà en un monument a la formatjada.  Mentre duren els treballs, un arqueòleg descobrirà que els talaiots també eren rotondes  inacabades. El gin es posarà de moda com a superaliment. Això provocarà una escissió  de la dualitat Ponent/Llevant: Es Mercadal començarà a anomenar a la beguda típica «Llima amb aiguardent de ginebró», mentre que Alaior en diran «Medicament de festes». A Ferreries, no es preocuparan. Un grup d’inversors francesos comprarà tots els  restaurants de Fornells per reconvertir-los en especialistes en bullabessa. El patrocini de  Hellman’s a les festes de Gràcia obligarà a canviar el topònim a tots els rètols per MaóMayo. Açò animarà a alguns bars de tapes a baratar la típica Llengua de vedella  menorquina amb tàperes per Llenga menorquina ab salsa gunella. L’increment de  vendes del formatge amb D.O. Maó-Mayo obligarà als productors a importar llet d’Ucraïna per elaborar-lo. L’èxit dels ous frits plastificats promourà imitadors: sobrassada  al caliu precuinada, coca bamba mullada en xocolati, raoles de sobres congelades. Tot  ben plastificat. L’amo en Xec es menjarà la darrera síndria amb pinyols, provocant la seva extinció. Alguns menorquins continuaran cuinant en la clandestinitat, convençuts que  cuinar és un acte polític.

MENORCA. GASTRONOMIA. Premi Andrés Casasnovas 2023. Una distopia gastronòmica. Els 7 gastropecats capitals de Menorca 2023

7. Es publicarà un article titulat «Una distopia gastronòmica: els 7 gastropecats capitals de Menorca 2023». Fruit de la típica #SUPÈRBIA dels periodistes gastronòmics,  tindrà la pretensió de predir el futur gastronòmic. L’autor es veurà obligat a l’any 2024 a  confessar tots els seus gastropecats capitals al dietista. El primer dels quals, haver escrit el text l’any 2017 i publicar-lo cinc anys més tard amb data falsa, no tindrà absolució. Per fer penitència, li demanarà a la Intel·ligència Artificial d’OpenAI Chat que escrigui un  article sobre el mateix tema. La resposta real i literal serà aquesta:

La distopia gastronòmica és una visió del futur on el menjar i la cuina han estat totalment controlades pel govern o per empreses multinacionals. En aquesta societat, la diversitat culinària i la capacitat de triar què menjar estan severament limitades, ja que només es permeten els aliments que s’ajusten a uns estrictes criteris nutricionals establerts pel  poder establert. Això pot ser a causa d’una preocupació per la salut pública o per un  interès en mantenir el control sobre els ciutadans a través del que mengen. En aquesta distopia, la cuina i la preparació dels aliments es troben totalment  automatitzades, amb màquines que cuinen i embelleixen els aliments segons unes  especificacions establertes. Això pot semblar convenient a primera vista, ja que elimina  la necessitat de cuinar i permet que la gent estigui ocupada amb altres coses. No obstant,  també implica la pèrdua de la tradició culinària i la cultura gastronòmica, ja que la gent  ja no aprèn a cuinar ni experimenta amb nous aliments i combinacions.

MENORCA. GASTRONOMIA. Premi Andrés Casasnovas 2023. Una distopia gastronòmica. Els 7 gastropecats capitals de Menorca 2023

A més, aquesta distopia pot ser molt desigual, ja que només els ciutadans amb suficients  recursos econòmics poden permetre’s comprar aliments més variats i de millor qualitat. Els ciutadans amb menys recursos es veuen obligats a menjar aliments barats i poc  nutritius, cosa que pot tenir conseqüències negatives per a la seva salut a llarg termini. En aquesta distopia, la gastronomia esdevé només una font més de control i opressió, en  lloc d’un mitjà per a la satisfacció personal i la comunitat. La gent pot sentir-se  desconnectada dels seus aliments i dels seus orígens, cosa que pot conduir a una falta de  sensació de pertinença i de comunitat.

En resum, la distopia gastronòmica és una visió del futur on el menjar i la cuina estan  totalment controlades pel poder establert, amb conseqüències negatives per a la  diversitat culinària, la cultura gastronòmica i la igualtat entre els ciutadans.

És important   que treballem per evitar que aquesta distopia es converteixi en realitat i que defensem  la diversitat culinària i el dret de tothom a escollir els seus aliments de manera lliure.

Aquest treball ha estat el guanyador del premi Andrés Casasnovas seleccionat pel jurat format per Josep Bagur Torres, director del diari «MENORCA»; Miquel Fèlix Riera, subdirector, Pep Mir Gomis, redactor en cap, i Juan Carlos Ortego, cap de local.