L'acte va tenir lloc a l'auditori | Josep Bagur Gomila

1

Llorenç Huguet Rotger va rebre anit la distinció com a Fill Il·lustre de Ferreries. Va ser en l’acte que va tenir lloc a l’Auditori de Ferreries, i en el qual assistiren les principals autoritats de l’Illa.

Amb gran «gratitud i emoció» admeté rebre l’homenatjat aquest reconeixement de tot el poble de Ferreries, per l’exitosa i prolífica trajectòria del doctor, catedràtic i exrector, durant setze anys, de la Universitat de les Illes Balears.

Així ho entengueren les diverses institucions que s’adheriren al nomenament i també les personalitats que assistiren a l’esdeveniment, des del senador per Menorca, Cristóbal Marquès, als batles i representants municipals de la resta de poblacions de l’Illa, passant per la consellera balear Mae de la Concha, en representació de la presidenta del Govern Francina Armengol; la presidenta del Consell, Susana Mora; o el conseller Miquel Àngel Maria.

La regidora de Cultura, Maria Pons, fou l’encarregada de llegir la certificació de l’acta de nomenament de Llorenç Huguet com a nou Fill Il·lustre, títol que, al poble, només havia rebut el Degà Febrer, fa exactament cent anys, el 1922.

Es tracta, per tant, d’un fet de gran rellevància històrica, com bé va exposar Sebastià Rotger, l’autor de la Memòria de Mèrits, Qualitats i Circumstàncies Singulars del nou Fill Il·lustre.

Expressà Rotger que en la figura d’Huguet «cohabiten harmoniosament una brillant intel·ligència científica amb una accentuada consciència humanística». De fet, reivindicà que la seva trajectòria personal «ha de servir de referència exemplar per al jovent, avui desmotivat per la manca d’expectatives vitals i per la militància en el pessimisme antropològic d’una societat que ja presenta característiques clarament distòpiques».

El periodista i sociòleg ferrerienc féu lectura d’una extensa semblança, que repassà els anys d’infantesa a Ferreries, l’adolescència i els anys d’institut a Ciutadella, així com les posteriors etapes a Barcelona, on es llicencià en Ciències matemàtiques el 1977.

Igualment, detallà Rotger l’extensa trajectòria professional i investigadora d’aquell fillet nascut en una «família humil d’un petit poble», el qual va desenvolupar un creixent interès pel coneixement, fins a obtenir una segona llicenciatura, doctorar-se en Informàtica i convertir-se, el 1988, en catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sense oblidar, entre molts altres mèrits, els setze anys com a rector de la Universitat de les Illes Balears.

Noticias relacionadas

També en la seva exposició, Rotger no dubtà a destacar la declaració de Llorenç Huguet com a nou Fill Il·lustre de Ferreries com una fita històrica.

La batlessa, Joana Febrer, posà l’accent en l’esfera més social de l’obra i la trajectòria d’Huguet. «Pens que, entre tots els seus mèrits, aquell que més l’honra ha estat prioritzar damunt del progrés d’aquesta tecnologia, els aspectes més humans i ètics». Perquè, continuà, el catedràtic ha estat exemple per la seva implicació «en la vida cultural i educativa de Menorca i del conjunt de les Illes Balears». Una mostra, el paper determinant que va tenir en la creació de la Seu Universitària de la UIBa Alaior, o el mateix desenvolupament del campus universitari a Palma.

Pergamí i quadre

Fets aquests parlaments arribà el moment del lliurament del pergamí commemoratiu a l’homenatjat, i es va descobrir el retrat que lluirà a les Cases Consistorials. Un quadre que és obra de l’artista ferrerienc Carlos Mascaró, que destaca de forma molt especial i hiperreal la figura del protagonista.

Fou llavors quan l’honorat expressà l’emoció i la gratitud per aquest reconeixement del seu poble, a qui exclamà un emotiu «gràcies, Ferreries», abans d’enumerar els agraïments cap a tothom, però molt especialment a la seva família. Recordà els seus pares, Paco i Juanita, a qui deu que li donessin la «llibertat per volar» i crear el seu propi camí, en una època, els anys 70, en què partir a estudiar a fora de Menorca era tan poc corrent i tan costós per a una família tan humil com la seva.

Llorenç Huguet, que pronuncià una ponència sobre les seves matèries d’estudi, es referí igualment a Manuel Aragón, el mestre    que, a l’escola de Ferreries, li va fer veure que ell podia seguir estudiant. Tal vegada per açò no dubtà el doctor en Informàtica de recomanar als joves que no cessin en l’esforç per a formar-se. Perquè aquesta és la manera de crear-se el seu propi futur. O, com digué, reproduint paraules d’Aristòtil: «L’arbre de la ciència té les arrels amargues, però els seus fruits són saborosos».

Reconeixement institucional en una vetllada on no faltà la música

La presidenta del Consell, Susana Mora, i la del Govern, Francina Armengol, representada a l’acte per la consellera Mae de la Concha, destacaren la important trajectòria de Llorenç Huguet. Ho feren en un acte en el qual no faltà la música.

La nit es va obrir amb l’actuació del Trio Nura, de l’Escola de Música de Ferreries, interpretant els «Deux interludes» de Jacques Ibert, obra per a duet de flautes i piano.

Ja al final, els integrants del Cor Clau de Sol van pujar a l’escenari per interpretar, primer «Canticorum Jubilo» de Händel, i per acabar, «Cor propens. Gloses dedicades a Llorenç Huguet», escrites pel glosador Zès Coll.