L’equip d’arqueòlegs que dirigeix Fernando Contreras ha descobert una tomba d’època romana del segle VII, vuit tombes d’època islàmica del segle XIII i una moneda de Sanç I (1274-1324), un dels monarques del Regne de Mallorca | Gemma Andreu

Les excavacions arqueològiques que l’associació Sanicera realitza a la basílica paleocristiana de Son Bou han fet aflorar vuit tombes islàmiques del segle XIII i una d’època romana, a més d’una moneda del rei Sanç I de Mallorca, que va regnar  en el segle XIV, concretament entre 1311 i 1324, i una altra molt desgastada i un poc més moderna que l’anterior, segons afirma el director de les excavacions, i de l’associació Sanicera, l’arqueòleg Fernando Contreras.

Les excavacions de la basílica de Son Bou, que comptem amb el finançament del programa Leader Menorca concedit per Fogaiba i la col·laboració del Servei de Patrimoni del Consell insular, han permès descobrir dues tombes intactes de diferents èpoques en el cantell més pròxim a la mar de la part oest de la basílica. Una de les tombes data d’època romana, de finals del segle VI o ja dins el segle VII i presenta una tipologia similar a les tombes del jaciment romà de Sanitja, l’antiga Sanicera, mentre que l’altra és una tomba diferent, segurament d’època islàmica i datada el segle XIII.

gg291122003 (46).jpg
Moneda del rei Sanç I de Mallorca (1274-1324) | Gemma Andreu

Noves tombes

La campanya d’excavacions també ha incidit en el sector exterior de la basílica situat al lateral sud on el 1965 l’àrqueòloga Maria Lluïsa Serra Belabre va excavar sis tombes d’època islàmica. En aquesta ocasió, s’han localitzat set noves tombes, també islàmiques, que juntament amb les  tombes islàmica i romana situades a l’exterior del temple seran excavades en la pròxima campanya arqueològica que es durà a terme l’estiu de 2023.

En aquest sector del jaciment arqueològic on hi ha concentrades les tretze tombes islàmiques ha aparegut una gran paret que envolta el que sembla ser la necròpolis islàmica. Aquesta paret construïda el segle XIII per delimitar el recinte funerari segueix més enllà del recinte delimitat amb paret seca que va ser aixecada el segle XX per protegir la basílica paleocristiana.

gg291122003 (4).jpg

S'han descobert una tomba d’època romana del segle VII i vuit tombes d’època islàmica del segle XIII | Gemma Andreu

La neteja de la basílica ha permès redescobrir diferents tombes que a la dècada de 1980 van ser excavades pels arqueòlegs Margarita Orfila i Francesc Tusset. A les immediacions d’una de les tombes d’una persona adulta hi ha dues tombes infantils, excavades a cada costat de la gran, amb la particularitat que no constan en la documentaació oficial i a partir d’ara seran incorporades a la planimetria del jaciment.

Un altre dels àmbits del jaciment que ha estat objecte de les excavacions està situat al nord del temple, que en les excavacions de 1951 i 1952 va servir per dipositar un gran volum de terra extreta de la basílica. L’interès d’aquest àmbit radicava que podria estar ubicat el baptisteri, però finalment s’ha arribat fins a la roca mare sense cap resultat satisfactori. En aquesta zona ha sortit una gran quantitat de ceràmica islàmica del segle XIII.

Construcció

Una altra incògnita de la basílica  és la data de la seva construcció, per la qual cosa l’equip dirigit per Fernando Contreras ha extret mostres de carboni en tres punts diferents de l’interior del temple, concretament de l’opus signinum que forma el paviment de l’edifici. La seva anàlisi mitjançant el carboni-14 permetrà desvetllar l’antiguitat de la basílica.

El conseller de Cultura, Miquel À. Maria, ha subratllat la importància d’aquestes excavacions d’un edifici construït en el període històric amb poca informació conegut com a «segles foscos», comprès entre el final de l’Imperi romà i l’ocupació islàmica de l’Illa, amb ocupacions vàndala i bizantina.